Macao, es una platja que es
troba al nord de Punta Cana. Es una de les poques platges públiques de la costa
dels cocoters de la Republicà Dominicana. Aquesta es de sorra blanca i amb
palmeres, i gaudeix de la gran sort de no haver sigut envaïda per els ressorts.
En aquesta platja s'hi fan excursions
amb buggy o quad. També es pot practicar el surf o banyar-se tranquil·lament al
mar, encara que amb un temps limitat, ja que si no el turistes la acabarien
destruint.
Es una platja molt amplia!!!
On es troba?
La meva experiència personal:
Macao es una platja
considerada Patrimoni Mundial de la Humanitat, per la Unesco. Es per això que
si es vol visitar, el meu consell es fer-ho per lliure. Normalment les visites
són organitzades per empreses subcontractades pels hotels. Els preus són caríssims
i el temps d'estada a la platja es mínim. Remullar els peus i poc més! Es per
això que la segona vegada que vaig viatjar a Punta Cana, vaig decidir fer-me
amiga d'un resident d'allà i per un bon preu em faria rutes precioses i molt
econòmiques, ja que nomes cal pagar la gasolina i llogater del vehicle.
També m'agradaria remarcar que fen aquest tipus de visites també
t'integres una mica més amb la població ja que els camins per anar als llocs,
no són els mateixos que agafaria un conductor d'hotel, són travessant la
població i veient realment com es aquell país. Els ressorts i hotels només fan
que tapar la pobresa que viu el país.
Aquell dia vàrem anar a casa
del nostre amic en Miki. La veritat es que vaig agafar por al veure aquella
gent apoyada a les motos, fumant davant de "Polleries" rebossades de
mosques, gallines pels carrers, nens de 2 anys caminant sols per aquells camins
fangosos, ... Però de seguida la gent es va acostar, eren agradables
carinyosos, i amb una xocolatina ja tenien un somriure d'orella a orella. No
havia tingut més que prejudicis. Un cop vam recollir l'Angela, la seva muller,
motiu pel que vam visitar casa seva, vàrem dirigir-nos a unes coves, que
es troben a uns 15 minuts de Macao. Abans d'entrar a les coves ens esperaven un
munt d'artesans que treballant el bambú aconseguien fer formes esquisites,
barrets. moneders--- Vam entrar a les coves i... hi havia una piscina
natural!!!!! era d'aigua dolça i la veritat es que no estava gens freda. Una experiència
inoblidable. Però allà no acabava el nostre dia, ens faltava el més increïble
Macao. Vam anar cap allà i quan vam arribar, ens trobàvem davant del paradís.
A 10 metres hi havia un
xiringo, era d'una família que havia viscut i treballat allà tota la vida,
motiu pel qual no els havien fet marxar, al declarar-la patrimoni de la
humanitat. Vam sentar-nos en una tauleta, i un senyor molt amable ens va portar
el peix fresc a la taula per escollir el tipus de peix que volíem que ens fregís.
Menú del dia: "Pescaito frito, sonsos, arroz y salsa de habas". Increïblement
bo.
Quan vam acabar de dinar ens
vam banyar una mica, quatre fotos i cap al hotel de nou.
(Vigileu a qui escolliu, perquè
a vegades doncs la mà i t'agafen el braç, no s'ha de confiar mai).
Més informació sobre el centre històric de Macao: http://www.maxillaris.com/hemeroteca/200706/patrimonio.pdf
Més fotogràfies d'aquell dia:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada