BLANCAFORT: LUXE HUMIL

Tots sabem que des d'abans de Crist són múltiples les referencies sobre les cures balneàries. La Garriga, un petit poblet que es troba a només 25 min. de BCN, es coneguda des de fa més de mil anys per les propietats de les seves aigües termals. 

Blancafort al segle IX va ser freqüentat per la l'Abadesa Xixiliona, filla del Comte Guifré el Pilós. Més tard al segle XIV, va ser-ho per la reina Maria de Luna i el se marit, el Comte Rei Martí i l'Humà. A partir de XIX, es va convertir en el que es actualment, balneari de la societat catalana.

 

 

La meva pròpia experiència

Ell, una gran persona per mi, va tenir el gran detall (“detallazo”, com diria jo) de regalar-me una nit d’estància a Blancafort, per el meu aniversari del 2012. 

El primer que vaig fer es aixafar la sorpresa, després vaig dirigir-me al ordinador i vaig buscar tota la informació possible sobre el lloc. Haig de dir que hem vaig quedar impressionada, ERA PERFECTE. La veritat es que a dia d'avui si intento descriure com es... sincerament no em surten les paraules. 

Doncs va arribar el dia, vam anar cap a la Garriga, i un cop allà la veritat es que jo vam trobar ràpidament, estava molt ben senyalitzat. 

Per fi vam arribar, davant nostre ens esperava una gran façana, que a mida que vam anar traspassant, amagava un gran edifici rústic-modern, que s'allunyava totalment de la realitat. ESTAVA EN UN SOMNI!! 

Ens vam dirigir a recepció, allà dues noies amb un ampli somriure i una copa de cava (o suc) ens esperaven per rebre’ns. Vam seure i relaxadament amb música de fons ens ho vam prendre.

Una vegada arreglats els papers, un senyor molt ample ens va acompanyar a l'habitació i ens va explicar una mica les instal·lacions. A la que va marxar, ja teníem el banyador posat per anar a la piscina, piscina a 32 graus, tot un plaer.

A la tarda ens vam posar l’albornós i el casquet de bany i vam anar al balneari, planta -1. Allà ens vam assentar en un banc junt a més persones, llum baixeta i música tranquil·la. Tranquil·litat que va durar instants, ja que una noia es va encastar contra la gran porta transparent de l'entrada. Grans riallades!!

Tot seguit ens vam dirigir cap el “natatorium” (circuit d’aigües termals, nivell baix). La veritat es que investigant vam veure que pagant una miqueta més hauríem pogut disfrutar de grans luxes. Tota una pena!

A la nit vam anar a sopar fora de les instal·lacions, a un restaurant molt mono, situat en un dels carrers principals. Tan de bo m'enrecordes del nom! Pa amb tomàquet, embotit i una mica de vi blanc! Unes quantes carentonyes i a dormir! 

VA SER EL REGAL PERFECTE, Gràcies!!